Església Prioral de Sant Pere

Al seu interior es conserva l’escultura del sant patró de la ciutat, Sant Pere, que només surt de la seva arca durant la Festa Major de la ciutat, el 29 de juny.

De nau única amb volta de creueria, destaca l’espectacular rosassa situada sobre l’entrada de l’església. A la Capella del Santíssim, dedicada a la família del Marquès de Tamarit que va finançar part de l’edificació de la Prioral, hi ha dipositat el cor del pintor reusenc i geni universal Marià Fortuny, amb la inscripció “Marià Fortuny donà el seu talent al món, la seva ànima a Déu i el seu cor a la seva pàtria”.

A l’església prioral de Sant Pere va ser batejat l’arquitecte Gaudí, com consta en una de les capelles laterals de l’església.

El seu campanar, visible a quilòmetres a la rodona, és un molt estimat pels reusencs i considerat un símbol no oficial de la ciutat. És possible visitar-lo i gaudir de la vista imponent des de dalt de tot, que comprèn la ciutat sencera així com les muntanyes de Prades i el litoral. Les seves escales van servir d’inspiració a Gaudí en les escales de les torres de la Basílica de la Sagrada Família.

Santuari de Misericòrdia

L’edifici ha evolucionat al llarg dels segles partint d’una petita ermita als afores de la ciutat que va ser ampliada al segle XVII i, al seu torn, base de l’edifici construït l’any 1748 que va ser malmès durant la Guerra Civil i va anar patint diverses reconstruccions i reformes. Al Museu de Reus es conserva el disseny de l’esborrany original de la façana que va elaborar Antoni Gaudí a principis de segle XX que mai no es va arribar a portar a terme. Es pot veure una còpia d’aquest projecte al Gaudí Centre Reus. 

La ubicació del Santuari de Misericòrdia respon a la tradició religiosa que vincula la Mare de Déu a la ciutat de Reus. Segons l’imaginari popular, durant l’epidèmia de la pesta que assolava Reus i Europa sencera, a una pastora anomenada Isabel Besora se li va aparèixer la Mare de Déu de Misericòrdia i li va demanar que encenguessin un ciri dedicat a ella i curaria els vilatans de la pesta. Per tal que la creguessin de tornada al poble, li va fer un petó que li va deixar marcada una rosa vermella a la galta, la mateixa que apareix a la bandera de la ciutat. Els devots de la Mare de Déu de Misericòrdia creuen en la seva intercessió com a motiu de la fi de la pesta a Reus, i encara avui en mantenen l’agraïment.

Al Santuari de Misericòrdia s’hi pot arribar amb una agradable passejada des del centre i a través del passeig que porta el mateix nom. Un cop allí, no t’oblidis de visitar els seus jardins on trobaràs una estàtua de la pastoreta Isabel Besora, l’altra protagonista de la llegenda.

Casa natal de Gaudí

L’arquitecte Antoni Gaudí va néixer al número quatre del carrer de Sant Vicenç de Reus el dia 25 de juny de 1852, i hi va viure durant la seva infància i joventut amb els seus pares, Francesc Gaudí i Serra, i Antònia Cornet i Bertran. La casa era propietat de la família materna i a la planta baixa hi havia el taller de caldereria del seu avi matern. Com ell mateix manifestava: "sóc fill, nét i renét de calderers". Gaudí sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai en tres dimensions. La casa va continuar en mans de la família fins l’any 1878. En l’actualitat és una propietat privada i no es pot visitar.

Escultura Gaudí nen

A prop de la casa de l'arquitecte, a la confluència dels carrers de Santa Anna i de l’Amargura, es troba l’obra Gaudí nen de l'escultor reusenc Artur Aldomà de l’any 2002. Una escultura de bronze, d'1,10 metres que representa a l’arquitecte jugant a les bales durant la seva infantesa. Les bales daurades tenen un efecte rotatori i permeten a l'espectador descobrir el nom del geni al fer-les girar.

Institut Salvador Vilaseca: Antigues Escoles Pies

Malgrat es disposa de poca informació sobre la infància i joventut de Gaudí a Reus, es coneixen algunes dades sobre les diverses escoles on va estudiar. Una d’elles era el Col·legi del Segon Ensenyament de les Escoles Pies,  situat a l’antic convent de Sant Francesc i actual Institut d’Ensenyament Secundari Salvador Vilaseca. Juntament amb els seus amics Josep Ribera, que esdevindria catedràtic de patologia i pràctica quirúrgica, i Eduard Toda, l’insigne reusenc que portaria a terme la reconstrucció del castell d’Escornalbou i del Monestir de Pedralbes, Gaudí va editar una revista manuscrita, El Arlequín, de la qual se’n conserven alguns exemplars amb dibuixos de l’arquitecte.